ANIMACIONS DE BIOLOGIA INVISIBLE

SISTEMA ENDOCRÍ

El sistema endocrí.

 

HORMONES, NEUROTRANSMISSORS I BENESTAR

Una de les àrees en les que es centra la psicobiologia (una assignatura de la carrera de Psicología) és la de l' estudi de com afecta la concentració de determinades hormones alliberades al torrent sanguini per diverses glàndules endocrines i la de certs neurotransmissors al nostre estat d' ànim. Les conclusions a les que arriben es solen sintetitzar en una molt gràfica il·lustració.

 

 

  

 

 

 

CÈL·LULES HUMANES, PROTEÏNES I FUNCIONALITAT

En els treballs que s' hen fet sobre els diversos tipus de cèl·lules del cos humà s' ha buscat aprendre la correlació que hi ha entre el que menjem, els aminoàcids que conté l' aliment, les proteïnes que es sintetizen, la forma que adopten i la seua funció, les cèl·lules on son sintetitzades i, eventualment, en quins cromosomes es troben els gens amb la información genética sobre com fer-ho i problemas hereditaris associats.

 

Així, pre exemple, hem après que unes cèl·lules anomenades cons i bastons, sintentitzen una proteína anomenada opsina, formada a partir d' uns 355 aminoàcids,  en formes lleugerament constituïdes segons la seua funció, a l' interior de la qual es trova la molécula de retinal, un derivat de la vitamina A, que canvia de forma al arrivar-li la llum, la qual és sintetitzada per entre 2 a 6 gens del cromosoma X en els cons rojos i verds i el cromosoma 7 en els cons blaus.  Hem vist també els tipus d' aliments que n' afevoreixen el seu bon funcionament.

 

 

  

 

 

També hem après que en les cèl·lules de la sang, els eritrocits, és on es trova l' hemoglobina, la proteína que transporta l' oxigen unit a un ió de ferro que es trova en el centre del grup hemo, constituïda a partir de quatre parts, dos cadenes alfa i dos beta, cada una de cada tipus formada a partir de 141 i 146 aminoàcids respectivament.

 

 

 

 En el cas de les cèl·lues sexuals, els gamets, és difícil anomenan una proteïna específica que sintetizen per a realizar alguna de les funcions que necessiten, ja que en tenen tantes...

 

Fins i tot els mocs, formats principalmente per cèl·lules caliciformes, tenen les seues pròpies proteïnes, les mucines,  i una funció necessària.

 

 

 

Sabem que el material genètic per a la seua síntesi es trova en el cromosoma nº 1 i s' expressa principalment en els pulmons.

 

 

 

 



D' altra banda, els macròfags, cèl·lules del nostre sistema inmunològic que combaten virus i bactèries, sintentitizen una important proteïna, la C reactiva, que augmenta els seus nivells en resposta a una inflamació.

 

 

En veiem la seua localització genómica:

 

 



 Les cèl·lules musculars, els miocits, sintetitzen mioglobina, una proteïna relativamente petita constituïda por una cadena polipeptídica de 153 residuos aminoácidos y por un grupo hemo que contiene un átomo de hierro, la funció del qual és transportar oxígen.

 

 

Recobrint la pell i la majoria dels òrgans interns, com el pulmons o l' intestí, tenim les cèl·lules epitelials, que sintetitzen uns tipus de proteïnes, com la integrina (n' hi ha una gran varietat i les seues subunitats tenen de l' ordre de 40 a 70 aminoàcids però en un cas excepcional poden arrivar als 1088), la cadherina E (formada per 5 dominis d' uns 100 aminoàcids cada un), que les ajuden a unir-se entre sí, de diverses maneres.

En el cas de les neurones, al igual que passa amb els gamets, son moltíssimes les proteïnes que son requerides per a participar en la seua funcionalitat (exemple, la mielina per a recobrir els axons), però més importants son unes petites molècules anomenades neurotransmissors i dels que en destacarem dos: la dopamina i la serotonina.

 

 

La dopamina és un neurotransmissor que és sintetitzat en l' encèfal i en les glàndules suprarrenals a partir d' un únic aminoàcid L-tirosina. La dopamina té moltes funciones en el cervell, incloent papers importants en el comportament i la cognición, l' actividad motora, la motivació i la recompensa, la regulació de la producció de leche, el son, l' humor, l' atenció, i l' aprenentatge.

 

 

La serotonina és un altres neurotransmissor que es sintetitza a partir d' un aminoàcid anomenat triptòfan. La serotonina és l' hormona de la felicitat, respon a l' augment de la llum solar durant la primavera i l' estiu, afavorint l' activitat sexual.
 

 

Els adipocits, son les cèl·lules que enmagatzemen grasses com a reserves d' energía i alliberen una hormona, que és una proteïna anomenada leptina, que quan rebuda en l' hipotàlam és interpretada com una senyal de sacietat davant l' instint de menjar degut al sentiment de gana.

 

 

 

En resum, en el cos humà hi ha de l' ordre d' uns 200 tipus diferents de cèl·lules, amb una abundància, massa relativa, gràndaria, funcionalitat i capacitat de regeneració molt diversa.

 

Essencialment les cèl·lules sintetitzen proteïnes (en els ribosomes), estructures moleculars fonamentals per a dur a terme les funcions que tenen assignades (unió de cèl·lules epitelials, transport de l' oxigen en sang en l' hemaglobina, transmissió de l' impuls elèctric en les neurones o detecció de la intensitat y color de la llum gràcies al canvi de conformació del retinal en les opsines dels cons i bastons de la retina, per citar-ne alguns exemples).

 

Cada cèl·lula sintetiza proteïnes a partir dels aminoàcids essencials al llegar la información genética necessària expressada en certs cromosomes de l' ADN contingut en el nucli. La unitat d' informació requerida per a la síntesi d' una proteína es un gen. Una vegada s' ha sintetitzat una nova proteína, aquesta s' enrotlla i es plega sobre sí mateixa (gràcies a subtils forces elèctriques intermoleculars, la orientació de les quals depen exactament de la seqüència d' aminoàcids que la conformen i també, eventualment, gràcies a certes histones, proteïnes que actúen com un motlle per donar-li forma a la nova proteïna). La grandària i la forma que adquireix cada tipus de proteína sol estar estretament relacionada amb la funció que ha de realitzar.

 

Actualmente es coneix el mapa genètic; és a dir, com són, en quins cromosomes es localitzen i en quins òrgans o sistemes s' expressen els gens.

Hi ha algunes malalties que son hereditàries degut a què alguns gens están danyats, com certs casos de daltonisme, la ceguera, l' enanisme (per mencionar-ne només algunes) o certes malalties "rares". En ocacions, lo que pot estar alterat és al mapa epigenètic, el qual té que vore amb l' efecte de l' entorn sobre el fet que els gens s' expressen o inhibeixin i és més fàcilment reversible.

Actualment, hi ha empreses privades que es dediquen a l' emmagatzemament de cèl·lules mare (banc de cèl·lules mare), a partir de les quals es poden desenvolupar cèl·lules de qualsevol tipus d' un mateix individu que hagen pogut deixar de funcionar adequadament en un futur per les circunstàncies que siguen.

 

Hi ha algunes molècules orgàniques que son especialment importants per a entendre l' estat de salut, tant física com anímica i mental de l' ésser humà. Principalment estem referint-nos a certs:

• neurotransmissors: els més importants son la dopamina, la serotonina, les quals es sintetitzen a partir d' un únic aminoàcid.
• hormones: molècules que son transportades per la sang i actúen com a missatgeres al encaixar amb certs receptors, de manera que regulen certs processos de vital importancia i afecten al nostre estat d' ànim. D' entre elles son molt importants l' oxitocina (la molécula de l' amor), l' adrenalina i la noradrenalina, tot i que n' hi ha moltes més, com la leptina, que ha s' ha mencionat en relació als adipocits, o el cortisol.

L' oxitocina és una hormona produda pëls núclis supraòptic i paraventricular de l' hipotàlam que és alliberada a la circulació a través de la neurohipófisis.^[1]​ Exerceix funcions como neuromodulador en el sistema nerviós central modulat comportaments sociales, sentimentals, patrones sexuals i la conducta parental.

 
Les hormones, segregades per les glàndules endocrines, son molt importants pel manteniment del funcionament de l' organisme. Per exemple, els ostoblasts son les cèl·lules encarregades de construïr la matriu òssia (en contraposició als osteoclasts, que la destrueixen), tenen la seua activitat regulada per una hormona que és alliberada per les glàndules paratiroides per a controlar el nivel de calci en els ossos, l' assimilació del qual depèn de la vitamina D i també de la realització d' exercici físic adequat que sotmega als ossos a determinades pressions.