LA FORMACIÓ DE LA TERRA

En la Terra originària ni ha aire; només diòxid de carboni, nitrogen i vapor d' aigua. La temperatura a la superfície és d' uns 1200 ºC. Un infern. Pràcticament tot el planeta es una bola bollint de roca líquida.

En aquest context es produeix la col·lisió de Theia, un planeta de la grandària de Mart, amb la Terra. Un cataclisme. Durant els propers 1000 anys la gravetat atrau els trossos alliberats de partícules i pols fomant un anell al voltant de la Terra. A partir de l' anell es forma una bola de més de 3000 km de diàmetre: la Luna, a només 2200 km dels 400.000 km als que està en l' actualitat.

La Terra es trova en un procés de refredament. El Sol està només 3 hores pel damunt de l' horitzó. El dia només dura 6 hores. La Terra gira a gran velocitat degut a l' impacte que ha patit.

Fa 3.900 milions d' anys es va produïr una pluja de meteorits, causada per l' atac de la resta de cossos del Sistema Solar. Amb els meteorits arrivà gran quantitat d' aigua congelada, l' ingredient vital de la vida en la Terra. El bombardeig de milions de meteorits durant 20 milions d' anys forma piscines d' aigua, la qual s' embalsa sobre terreny sòlid, a uns 60-80 ºC (en nucli continua fos).

Al estar la Lluna tan aprop crea enormes marees i, a més, al girar la Terra tan ràpid, els vents huracanats son fortíssims. Però amb el temps la Lluna s' allunya, les aigües es calmen i el planeta ralentitza la seua rotació. 

700 milions d' anys després de la seua creació les aigües cobreixen la seua superfície. De les erupcions volcàniques es formen les illes. En el futur s' uniràn per a formar els primers continents. El planeta està format de terra i aigua, però l' atmòsfera és tòxica i la temperatura sofocant.

Una nova intensificació en la pluja de meteorits aportarà noves substàncies que sedimentaràn al fons dels oceans, on no hi arriven els rajos del Sol i la temperatura és d' un 0º C: minerals i les primeres proteïnes i aminoàcids.

 

 

Els aminoàcids essencials per a la vida són:
(a partir dels quals es poden sintetitzar les més de 100.000 proteïnes que composen el nostre cos)

 



L' aigua del mar s' ha convertit en un caldo químic que mescla les substàncies alliberades al retornar la que s' ha filtrat per fisures amb les substàncies pròpies de les capes més internes en les que s' ha reescalfat,  i els minerals, proteïnes i aminoàcids provinents dels meteorits, a partir del qual es formen les primeres bactèries, organismes unicel·lurars, no se sap molt bé com. S' està desenvolupant la vida microscòpica.

Autor de l' imatge de la dreta: Zephirys. L' imatge de l' esquerra està lliure de drets d' autor.

Però durant centenars de milions d' anys res més canvia, no hi ha progrés ni canvi evolutiu. Els únics ésser vius són les bactèries unicel·lulars. Formes de vida més complexes no es troven fins fa 3.500 milions d' anys i en un oceà mneys profund, on es formen estromatolits.

Es comença a alliberar oxigen a l' atmòsfera!!!!!

A través de la fotosíntesis els estromatolits utilitzen la llum solar per a convertir el diòxid de carboni l' aigua en glucosa.

Part de l' oxigen alliberat també por reaccionar amb el ferro per a formar òxids de ferro que es depositen al fons del mar.

Durant 2.000 milions d' anys els nivells d' oxigen continuen augmentant i segons que el planeta va rotant més lentament els dies es tornen més llargs, unes 16 hores com a mínim. Després de 3.500 milions d' anys no hi ha encara formes de vida complexes en la Terra.

Oculta sota els oceans l' escorça terrestre s' ha dividit en vàries plaques. El moviment de les plaques tectòniques transporta illes i oceans durant milions d' anys. Més de 400 milions d' anys després es forma un nou continent anomenat Rodinia.

Per efecte del calor de l' interior de la Terra, poc a poc, al llarg de molts temps, el gran supercontinent es parteix en dos. L' intensa activitat geològica ha creat innumerables volcancs que emeten diòxid de carboni a l' atmòsfera. el qual, al mesclar-se amb aigua provoca pluja àcida. Bona part d' aquest diòxid de carboni és absorbit i queda atrapat en les roques de la superfície de la Terra. Al disminuïr la quantitat de CO2 en l' atmòsfera es redueix l' efecte hivernacle, amb el que no es pot conservar el calor degut a la radiació solar en la Terra. De cop, la temperatura baixa fins al -50 ºC,i es creu que la Terra es va convertir en una inmensa bola de neu. El propi gel ajuda a reflexar la llum del Sol, amb el que encara s' absorbeix menys calor y s' afavoreix l' augment del propi gel. 

Dos grans plaques de gel s' extenen des dels pols per a trovar-se a l' altura de l' equador.

Eventualment les emissions volcàniques poden foradar les barreres de gel. Però ara el CO2 emès no quedarà fixat en les roques covertes de gel i, al mantenir-se en l' espai, tornarà a afavorir l' efecte hivernacle. Durant els propers 15 milions d' anys, les temperatures van pujant novament fins que el gel comença a desfer-se.

Es creu que a l' inici del període de la Terra bola de neu, el gel va enfonar l' escorça terrestre. I al terme d' aquest període va tornar a elevar-se. Aquests canvis provocarien gran quantitat de fisures, lo qual propiciaria la proliferació de volcans. Gràcies a una sèrie de reaccions químiques el gel ha creat oxigen. L' acció de la llum solar crea peròxid d' hidrogen, aigua oxigenada (H2O2) a partir del gel, la qual es descomposa alliberant l' oxigen, O2.

Les poques bactèries que has sobreviscut al gran període glacier han evolucionat. Al fons dels oceans hi ha plantes per doquier i es té constància de la primera forma de vida primitiva multicelular: la wiwaxia.

Els nivells d' oxigen en augment propicien que les espècies evolucionen desenvolupant creixents esquelets ossis: l' explosió cambriana. Apareix l' anomalocaris, el primer gran depredador.

Un nou moviment de les plaques tectòniques dóna lloc al trencament en dos trossos del mega continent: Gondwana i Laurasia. 

Les formes de vida marina no tenen possibilitat de desenvolupar-se en la superfície degut a l' efecte devastador de la radiació solar. Però en les capes superiors de l' atmòsfera, l' oxigen, O2, es converteix en ozó, O3, en contacte amb la radiació solar. La capa d' ozó absorbeix la radiació letal. Sense l' ozó la vida en la superfície terrestre no seria possible. Apareixen les primeres plantes en la terra, fa 300 milions d' anys.

Apareixen els primers anfibis, utilitzant les al·letes com a potes, van eixint de l' aigua i es converteixen en tetràpodes. Dinosauris, aus, mamífers, etc, evolucionaràn a partir d' aquesta criatura.

La superfície s' ha cobert de vegetació i en algún moment els arbres comencen a esparcir la seua essència en llavors que volen a través del vent per a sembrar la vida a distància després de resistir llargs períodes amb els propis recursos hídrics i altres que guarden dins. La vegetació encara augmenta més i la quantitat d' oxigen en l' aire ja seria compatible en la nostra vida actual.

Apareix la meganeura, predecessora de la libelula i tot tipus d' artròpodes, aranyes, ...de gradàries monstruoses!!!

Els bebés es crien protegits a l' interior dels ous. L' ou constitueix un dels principals avanços evolutius. L' ironomus, primer tipus de reptil liderarà l' avanç en la expansió per la terra.

A la vegada, la matèria vegetal quan mor i degenera dóna lloc a gran quantitat de matèria putrefacte que hui trovem en diverses formes d' hidrocarburs. 

Els reptils es tornen gegants. Però l' extinció permiana acaba amb ells (final P, en el gràfic).

Però en l' altra part del continent de Gondwana sembla que res haja passat. Cau cendre incandescent que asfixia i mata animals per tot el món. L' atmòsfera s' omple de diòxid de sofre, SO2, el qual al combinar-se amb l' aigua s' acaba convertint en àcid sulfúric, H2SO4, cremant tot allò que toca. El desastre es torna global. Augmenten les emissions de CO2, degut a les erupsions siberianes, augmenta la temperatura i l' aigua s' evapora. 

Els oceans s' estàn tornant roses. Tot ésser viu ha mort exceptuant un tipus d' algues roses. S' alliberà gran quantitat de metà, CH4, gran d' efecte hivernacle 20 vegades més potent que el CO2, al fondre's per l' augment de la temperatura marina. Després de les erupcions siberiones, la temperatura ha augmentat 6 graus, fins al 40 ºC:

El 95 % de les espècies ha sigut exterminat. Només sobreviuen les que s' ha pogut refugiat sota terra i alimentar-se de qualsevol cosa. Nou punt de partida fa 250 milions d' anys.

Fa 200 milions d' anys només existeix un supercontinent anomenat Pangea, extés entre els dos pols. El planeta es va recuperant segons es neutralitza la pluja àcida, el templa el clima..., torna la vegetació. El terreny està preparat pel surgiment d' una nova espècie: els dinosauris. Un nou moviment de plaques tecnòniques trenca Pangea en dos, donant lloc enmig a l' oceà de Tetis, entre l' actual Iran, Iraq i Arabia Saudí. En aquest procés gran quantitat de nutrients són alliberats al mar, proliferant la vida i després...la mort. El peixos morts i el plancton sedimenten al fons de l' oceà. Soterrats sota capes de roca, al cap de milions d' anys es convertiran en petroli.

Nous oceans i continents emegeixen. Apareix l' oceà Atlàntic i en mig, un volcà. Pangea es trenca definitivament per una serralada que eix del fons del mar per un nou procés volcànic submarí.

És aquesta lenta però intensa activitat geològica la que fa de la Terra un lloc únic, creatiu. A cada cataclisme, a cada canvi, els pocs supervivients s' han d' adaptar. Algunes espècies són capaces de tornar al mar des de la terra, desenvolupant novament al·letes, com el pliosaurius.

Però un gran meteorit de 10 km de diàmetre es dirigeix al Golf de Mèxic. L' impacte desencadena l' energia equivalente a milions de bombes nuclears. L' ona expansiva, una pluja de roques a milers de kilòmetres, un allau de terretrèmos i tsunamis assolaran tot el món. El cel es cobreix de cendres i la superfície de la Terra augmenta fins els 275 º C, la vegetació s' inflama de forma espontània. El fum i les cendres tapen la llum del Sol. 

Fa 65 milions d' anys s' extingeixen els dinosauris. Oportunitat pels mamífers. Al viure sota terra i menjar de tot s' han salvat del foc i el calor.

El xoc de les plaques tectòniques india i asiàtica dónen lloc a l' Himalaya. Es formen gran rius: Ganges, l ' Indo, el Giantse, el rio Groc.

Certs canvis climàtics, de nou propiciats per canvis d' origen tectònic, obliguen al homínds a baixar d' uns arbre que desapareixen i posar-se drets. Fa 4 milions d' anys apareixen els primers humans a l' Àfrica.

L' últim gran canvi va produïr-se fa 70.000 anys. La separació entre Àfrica i Arabia va disminuïr fins als 13 km. Un petit grup pot creuer el mar Roig, estret i poc profund, i eixir d' Àfrica. Pertanyen a una espècie humana posterior: l' home sapiens. Es cren que els descendents d' aquests pocs centenars d' individus acabarien problant tot el món: primer per l' India, després per Europa.

Però mentre els humans es dirigeixen cap al Nord, una enorme capa de gel es va desplaçant cap al Sud. El planeta s' està refredant. Fa 40.000 anys diversos factors (corrents oceànics tropicals, nivells d' oxigen i diòxid de carboni, ...) conspiren per a què la Terra entre en una nova Edad de Gel. La glaciació es deté fa uns 20.000 anys. El nivell del mar baixa al convertir-se milions de litres s' aigua en gel. Es forma un pont entre Sibèria i Alaska que permet l' última gran migració humana a la conquesta d' Amèrica. 

Fa 14.000 anys els canvis que van provocar la glaciació s' inverteixen.

Fa 6.000 anys el gel torna als pols, a l' Àrtic i a l' Antàrtic.