L' EVA GENÈTICA

L' estudi de l' evolució de l' ADN mitocondrial ha permès traçar les migracions de les poblacions humanes al llarg de l' evolució a partir d' un origen comú que es locaritza en l' Àfrica central i data de fa un 200.000 milions d' anys.

Evolució de l' home i origen de l' ADN mitocondrial.

L' EVOLUCIÓ HUMANA

L' evolució humana es deu a la consecució de 3 passos fonamentals:

1. El bipedisme: les petjades de Laetoli, de fa més 3'5 milions d' anys, donen compte d' un avantpassat de l' ésser humà que, tot i pertànyer a una espècie encara diferent, es va posar dret per a adaptar-se a les noves condicions ambientals que s' havien donat, lo qual li va suposar:
• Avantatges: 
• Deixa lliures els braços i les mans al caminar per a dedicar-los a altres accions.
• Redueix la quantitat de radiació solar en una zona de forta insolació.
• Amplía el camp visual en zones oberts amb herba alta.
• Inconvenients:
• Se li modifica la cadera, implicant un estretament del canal del part i un canvi en la direcció d' eixida de la cría al néixer.
2. La cefalització: creix el cervell progressivament segons es van adquirint habilitats cada vegada més semblants a les humanes, a costa d' una dràstica reducció de la grandària del tub digestiu deguda a un canvi en el hàbits alimentaris (d' hervíbors a carronyers). Clar que això anirà dificultant el procés del part.
3. El llenguatge: fa uns 200.000 anys apareix l' Homo sapiens, una espècie en la que s' aprecia que ha canviat la forma del seu cervell, que donen compte d' un canvi en els seus mecanismes de raonament, així com l' aparició del pensament simbòlic i el llenguatge, els quals es considera que tenien la mateixa capacitat intelectual que la que tenim actualment.

TEORIA SINTÈTICA DE L' EVOLUCIÓ o NEODARWINISME

La teoria sintètica de l' evolució apareix a principis del segle XX i es fonamenta en els següents aspectes:

• el redescobriment de les lleis de Mendel.
• el descobriment del fenòmen de la mutació genètica (com font de variació aleatòria).
• l' augment del registre fòssil.
• la introducció de l' estadística (genètica de poblacions).

La síntesi esdevé entre aquests dos grans descobriments: els gens (unitat primordial evolutiva) i la llei de la selecció natural (procés que esdevé a escala global).

Curiosament, els neodarwinistes (especialmente inspirats en Wallace i Weissman) defensaven l' exclusivitat de la selecció natural enfront del propi Darwin, qui considerava la possibilitat de múltiples mecanismes d' evolució, i també contraris als lamarquistes, partidares de la llei de l' ús i el desús.

Principis de la teoria sintètica:

• La variació es produeix a nivell genètic degut a
• mutacions (actualment es pensa que aquéstes es deuen a errors en el procés de replicación de l' ADN, però en el moment de la formulació d' aquesta teoria encara no es coneixia l' ADN).
• recombinació (mescla de cromosomes homòlegs durant la meiosis), suposadament al atzar.
• La selecció es produeix en l' individu. Son els organismes individuals els que aconsegueixen reproduïr-se i transmetre la seua informació genètica. Si l' individu no es reprodueix, la informació es perdrà. La selecció natural actúa sobre les combinacions de gens, de manera que les millors adaptades a un ambient concret passen a la següent generació, resultant eliminades les demés.
• L' evolució es produeix en l' espècie. Les relacions entre grups d' individus de la mateixa espècie és la font del canvi evolutiu de la mateixa al llarg del temps.

"Els gens muten, 

els individus són seleccionats 

i les espècies evolucionen."

David Hull (filòsof)

Aquest procés evolutiu de transformació total, lent i gradual, es coneix com anagènesis. 

En contraposició, els investigadors Stephen Gould y Niles Eldredge van proposar una teoria l' any 1972 segons la qual el procés evolutiu s' assemblaria més a una guerra en la que hi haurien breus períodes de terror (cladogènesis) seguits per llargs períodes de calma (estasis).

Segons aquesta visió, l' aparició d' una nova espècie pot donar-se de formar relativament súbita, en molt poc temps, probablement per un canvi brusc en les condiciones ambientals de l' entorn en la que es produeix, i després ja no canvia sustancialment durant la resta de la seua existència.

OBJECCIONS A LA TEORIA DE DARWIN

La teoria de l' evolució de les espècies de Darwin va ser enormement criticada i, fins i tot, ridiculitzada, en el època en què va aparèixer, sobretot perquè suposava un canvi de paradigme radical, posava a l' ésser humà al mateix nivell que la resta d' animals en el sentit evolutiu, i suposava una clara confrotació a la concepció creacionista que fins aleshores havia defensat el poder religiós imperant.

A nivell purament científic, les principals objeccions a la seua teoria eren:

• falta de proves: ja que es desconeixien les causes que provocarien la variació en els organismes. I aquest mecanisme es mantindria ocult fins al descobriment de l' ADN i el codi genètic quasi un segle després.
• baula perduda (eslabón perdido, en castellà): moltíssimes espècies intermitges no tenien suport documental per l' absència de fòssils intermitjos. De totes maneres, s' ha de dir que el registre fòssil de l' època de Darwin era molt limitat comparat amb l' actual i que, fins i tot tenint en compte la dificultat de trovar part de la petitíssima part d' espècies que poder haver fossilitzat i haver perdurat el seu fòssil al pas del temps, actualment hi ha alguns indicis a favor de l' existència de tals baules perdudes.
• falta de temps: lord Kervin havia fet una predicció de l' edat de la Terra basant-se en arguments termodinàmics, al considerar que aquesta havia sorgit com una esfera incandescent que s' havia anat refredant, arrivant a la conclusió que hauria de tenir entre 100 i 400 milions anys d' antiguetat, molt més que els 6.000 anys estimats pel bisbe James Ussher a partir d' un estudi de la Biblia, però insuficients per a la quantitat de canvis adaptatius que serien necessaris per a poder donar lloc a les espècies que existeixen actualment, inclosa la humana. Aquest argument en contra perd força en l' actualtitat davant la consideració de que l' edat de la Terra és d' uns 4.500 milions d' anys.
• Dilución de les modificacions favorables: l' enginyer escocès Fleeming Jenkin sostenia que l' evolució favorable d' un individu es diluiria molt ràpidament al creuar-se aquest amb altres individus "normals" que no han evolucionat.

Aquests i altres factors van fer que el darwinisme anara perdent força a finals del segle XIX.

TEORIA DE L' EVOLUCIÓ DE LES ESPÈCIES DE DARWIN I WALLACE PER SELECCIÓ NATURAL

Darwin i Wallace van arrivar a conclusiones prou semblant sobre l' origen i evolució de les espècies en estudis realizats viatjant al voltant del món, recollint i analitzant mostres d' animals i registres fòsils de tot tipus. Resulta curiós que on Darwin va trovar informació més relevant va ser a l' arxipèlag de les Galapagos, mentre que Wallace ho va fer a l' arxipèlag malai. 

En ambdós casos va poder comprovar com les diferències en l' entorn de les diverses illes de l' arxipèlag van propiciar processos adaptatius diferentes que, per sel·lecció natural, van conduïr a la clara diferenciació d' espècies provinents d' un tronc comú.

És de destacar la forma respectuosa i acordada en el que els dos investigadors van decidir fer públic els seus treballs sense pretendre negar el realitzat per l' altre, sumant i reconeixent l' aportació de cada un, sense caure en la difamació per imposar qui dels dos havia arrivat abans a conclusions tan rel·levants i trascendents per l' èpocs (com si hauria passat en innumerables ocasiones, com la que donà lloc a la cèlebre disputa entre Newton i Leipniz sobre l' invernció del càlcul diferencial, motiu pel qual Gran Bretanya i l' Europa continental van deixar de cooparar en temes d' investigació durant més de 200 anys).

Les claus de la teoria evolutiva de Darwin i Wallace son:

• Variació a l' atzar: no hi ha dos individus iguals en una població, lo qual ofereix una varietat de caràcters.
• Selecció natural: mecanisme que escull els caràcters que confereixen un avantatge adaptatiu als individus que els porten, permetent-ne la seua reproducció i la seua transmissió a la següent generació.
• Gradualisme: amb el pas del temps, els individus portadors del caràcter adaptatiu es tornen majoritaris en la població, fent que aquesta canvie poc a poc.

Segons la teoria de Darwin la font de variació és l' atzar i la selecció natural és un filtre que actúa sobre els caràcters que resulten adaptatius en un entorn determinat, de manera que un caràcter pot resultar favorable en un ambient concret i no ser-ho en un altre.

Busca'n exemples!!!

EL ORIGEN DE LA VIDA

Dos teories principals competeixen per a explicar l' origen de la vida segons l' abiogènesis: la del món de l' ARN i la del món del ferro-sofre.

JOAN ORÓ: SÍNTESIS DE LA ADENINA

L' any 1953, unes setmanes abans de que Standley y Miller aconseguiren formar en el laboratori aminoàcids a partir de hidrogen, amoníac, metà i aigua, Watson i Crick van revolucionar el món amb el seu descobriment de la doble hèlix de la macromolècula d' AND, la qual es constituïa a partir de quatre bases nitrogenades a partir de les quals es codificava el codi genètic.

El dia de Nadal de l' any 1959, Joan Oró aconseguir sintetitzar adenina a partir de àcid cianhídric, amoníac i aigua.  Com a tribut al seu descobriment va reflexar aquesta molècula en el seu escut al rebre el títol de marqués.

ORIGEN DE LES CÈL·LULES