diumenge, 24 de març del 2019

TEMES D' ACTUALITAT DE TECNOLOGIA

Web, Red, Tecnología, Desarrollador, Toque, Dedo
Durant el tercer trimestre del curs als alumnes se'ls proposarà fer un treball sobre un tema d' actualitat de tecnologia, el qual podrá fer-se a títol individual o per parelles.
A continuació una llista de possibles propostes:
  1. Big Data. Ens espien? Qui? Com? Amb quina tecnología? Amb quines intencions? Andrea i Eugenia
  2. Cotxes elèctrics. Són ja una realitat? Per quan? Preu, economia, dificultat tecnològica, sostenibilitat. Com s' obtindrà l' energía per a recarregar-los? Nazari
  3. Criptomonedes. Bitcoin. Qui l' inventa? Qui l' impulsa? En què es basa? Mercat i cotització actual. Espectatives de futur. Llums i ombres. Ethereum. Altres criptomonedes. Axel
  4. Exposició als dispositius electrònics. Adiccions. Trastornos psicològics. Tractaments. Vinnie
  5. Canvi climàtic. Causes. Realitat actual. Com abordar-lo? Estratègies verosímils. Marina
  6. Enginyeria genètica. Història recent. Possibilitats actuals. Llums i ombres. Controvèrsies ètiques. Anastasia
  7. Robots. Mecanització del treball. Actualitat i espectatives del futur. Impacte econòmic. Replantejament del model productiu i social actual. Com abordar-ho? Alba i Karen
  8. El CERN. Què és? Què hi investiguen? Com són les seues instal·lacions? Quines partícules hi han descobert? Origen del llenguatge HTML? Quan? Per a què? A què es deu la seua importancia? Experiment actual. Què és el Grid Computing?
  9. Transgènics. Aliments genèticament modificats. Avantatges i inconvenients. Etiquetatje. Empreses multinacionals. Impacte sobre la salut. Alternetives. Sostenibilitat. Carlos
  10. Vehícles sense conductor. Realitat actual. Possible impacte en el mercat laboral. Seguretat. Nerea Fernández
  11. Ciberseguretat. Atacs cibernètics. Bea
  12. Tecnologia armamentística. David i Juamba 
  13. Hologrames. Tecnología actual. Aplicacions actual i posibles aplicacions de futur. Micaela i Zainab
  14. La biometría. Sergi Texidó.
  15. Història de la tecnologia: des de les primera màquines calculadores fins a l' Internet i més enllà. José López.

dilluns, 18 de febrer del 2019

SISTEMA ENDOCRÍ

 
Fitxer:Illu endocrine system.png

HORMONES, NEUROTRANSMISSORS I BENESTAR

Una de les àrees en les que es centra la psicobiologia (una assignatura de la carrera de Psicología) és la de l' estudi de com afecta la concentració de determinades hormones alliberades al torrent sanguini per diverses glàndules endocrines i la de certs neurotransmissors al nostre estat d' ànim. Les conclusions a les que arriben es solen sintetitzar en una molt gràfica il·lustració.
 
quimica
 
neurotra  
 
Chemical basis of love-es
 
http://blog.diagnostrum.com/2018/01/29/la-quimica-del-cerebro/
 

diumenge, 17 de febrer del 2019

CÈL·LULES HUMANES, PROTEÏNES I FUNCIONALITAT

En els treballs que s' hen fet sobre els diversos tipus de cèl·lules del cos humà s' ha buscat aprendre la correlació que hi ha entre el que menjem, els aminoàcids que conté l' aliment, les proteïnes que es sintetizen, la forma que adopten i la seua funció, les cèl·lules on son sintetitzades i, eventualment, en quins cromosomes es troben els gens amb la información genética sobre com fer-ho i problemas hereditaris associats.
 
Així, pre exemple, hem après que unes cèl·lules anomenades cons i bastons, sintentitzen una proteína anomenada opsinaformada a partir d' uns 355 aminoàcids,  en formes lleugerament constituïdes segons la seua funció, a l' interior de la qual es trova la molécula de retinal, un derivat de la vitamina A, que canvia de forma al arrivar-li la llum, la qual és sintetitzada per entre 2 a 6 gens del cromosoma X en els cons rojos i verds i el cromosoma 7 en els cons blaus.  Hem vist també els tipus d' aliments que n' afevoreixen el seu bon funcionament.
 
Ojo

https://www.youtube.com/watch?v=bR9QYaOFFhc
 
  
Rhodopsin-transducin

Rodopsina
 
File:Retinal 3D ball.png
 
També hem après que en les cèl·lules de la sang, els eritrocits, és on es trova l' hemoglobina, la proteína que transporta l' oxigen unit a un ió de ferro que es trova en el centre del grup hemo, constituïda a partir de quatre parts, dos cadenes alfa i dos beta, cada una de cada tipus formada a partir de 141 i 146 aminoàcids respectivament.
 
Red White Blood cells

File:Hemoglobin.jpg
 
Heme b
 
 En el cas de les cèl·lues sexuals, els gamets, és difícil anomenan una proteïna específica que sintetizen per a realizar alguna de les funcions que necessiten, ja que en tenen tantes...
 
Fins i tot els mocs, formats principalmente per cèl·lules caliciformes, tenen les seues pròpies proteïnes, les mucines,  i una funció necessària.
 
File:Protein MUC1 PDB 2acm.png
 
 
Sabem que el material genètic per a la seua síntesi es trova en el cromosoma nº 1 i s' expressa principalment en els pulmons.
 
File:Ideogram human chromosome 1.svg
 
File:PBB GE MUC1 213693 s at fs.png
 
 

D' altra banda, els macròfags, cèl·lules del nostre sistema inmunològic que combaten virus i bactèries, sintentitizen una important proteïna, la C reactiva, que augmenta els seus nivells en resposta a una inflamació.
 
CRP pretty
 
En veiem la seua localització genómica:
 
https://en.wikipedia.org/wiki/C-reactive_protein
 

 Les cèl·lules musculars, els miocits, sintetitzen mioglobina, una proteïna relativamente petita constituïda por una cadena polipeptídica de 153 residuos aminoácidos y por un grupo hemo que contiene un átomo de hierro, la funció del qual és transportar oxígen.
 
Myoglobin
 
Recobrint la pell i la majoria dels òrgans interns, com el pulmons o l' intestí, tenim les cèl·lules epitelials, que sintetitzen uns tipus de proteïnes, com la integrina (n' hi ha una gran varietat i les seues subunitats tenen de l' ordre de 40 a 70 aminoàcids però en un cas excepcional poden arrivar als 1088), la cadherina E (formada per 5 dominis d' uns 100 aminoàcids cada un), que les ajuden a unir-se entre sí, de diverses maneres.

Integrin

En el cas de les neurones, al igual que passa amb els gamets, son moltíssimes les proteïnes que son requerides per a participar en la seua funcionalitat (exemple, la mielina per a recobrir els axons), però més importants son unes petites molècules anomenades neurotransmissors i dels que en destacarem dos: la dopamina i la serotonina.
 
Complete neuron cell diagram es
 
La dopamina és un neurotransmissor que és sintetitzat en l' encèfal i en les glàndules suprarrenals a partir d' un únic aminoàcid L-tirosina. La dopamina té moltes funciones en el cervell, incloent papers importants en el comportament i la cognición, l' actividad motora, la motivació i la recompensa, la regulació de la producció de leche, el son, l' humor, l' atenció, i l' aprenentatge.
 
Dopamin - Dopamine Dopamine 3D ball
 
La serotonina és un altres neurotransmissor que es sintetitza a partir d' un aminoàcid anomenat triptòfan. La serotonina és l' hormona de la felicitat, respon a l' augment de la llum solar durant la primavera i l' estiu, afavorint l' activitat sexual.
 
Serotonin Serotonin-Spartan-HF-based-on-xtal-3D-balls-web
 
Els adipocits, son les cèl·lules que enmagatzemen grasses com a reserves d' energía i alliberen una hormona, que és una proteïna anomenada leptina, que quan rebuda en l' hipotàlam és interpretada com una senyal de sacietat davant l' instint de menjar degut al sentiment de gana.
 
File:Leptin.png
 
 
En resum, en el cos humà hi ha de l' ordre d' uns 200 tipus diferents de cèl·lules, amb una abundància, massa relativa, gràndaria, funcionalitat i capacitat de regeneració molt diversa.
 
Essencialment les cèl·lules sintetitzen proteïnes (en els ribosomes), estructures moleculars fonamentals per a dur a terme les funcions que tenen assignades (unió de cèl·lules epitelials, transport de l' oxigen en sang en l' hemaglobina, transmissió de l' impuls elèctric en les neurones o detecció de la intensitat y color de la llum gràcies al canvi de conformació del retinal en les opsines dels cons i bastons de la retina, per citar-ne alguns exemples).
 
Cada cèl·lula sintetiza proteïnes a partir dels aminoàcids essencials al llegar la información genética necessària expressada en certs cromosomes de l' ADN contingut en el nucli. La unitat d' informació requerida per a la síntesi d' una proteína es un gen. Una vegada s' ha sintetitzat una nova proteína, aquesta s' enrotlla i es plega sobre sí mateixa (gràcies a subtils forces elèctriques intermoleculars, la orientació de les quals depen exactament de la seqüència d' aminoàcids que la conformen i també, eventualment, gràcies a certes histones, proteïnes que actúen com un motlle per donar-li forma a la nova proteïna). La grandària i la forma que adquireix cada tipus de proteína sol estar estretament relacionada amb la funció que ha de realitzar.
 
Actualmente es coneix el mapa genètic; és a dir, com són, en quins cromosomes es localitzen i en quins òrgans o sistemes s' expressen els gens.

Hi ha algunes malalties que son hereditàries degut a què alguns gens están danyats, com certs casos de daltonisme, la ceguera, l' enanisme (per mencionar-ne només algunes) o certes malalties "rares". En ocacions, lo que pot estar alterat és al mapa epigenètic, el qual té que vore amb l' efecte de l' entorn sobre el fet que els gens s' expressen o inhibeixin i és més fàcilment reversible.

Actualment, hi ha empreses privades que es dediquen a l' emmagatzemament de cèl·lules mare (banc de cèl·lules mare), a partir de les quals es poden desenvolupar cèl·lules de qualsevol tipus d' un mateix individu que hagen pogut deixar de funcionar adequadament en un futur per les circunstàncies que siguen.
 
Hi ha algunes molècules orgàniques que son especialment importants per a entendre l' estat de salut, tant física com anímica i mental de l' ésser humà. Principalment estem referint-nos a certs:
  • neurotransmissors: els més importants son la dopamina, la serotonina, les quals es sintetitzen a partir d' un únic aminoàcid.
  • hormones: molècules que son transportades per la sang i actúen com a missatgeres al encaixar amb certs receptors, de manera que regulen certs processos de vital importancia i afecten al nostre estat d' ànim. D' entre elles son molt importants l' oxitocina (la molécula de l' amor), l' adrenalina i la noradrenalina, tot i que n' hi ha moltes més, com la leptina, que ha s' ha mencionat en relació als adipocits, o el cortisol.
L' oxitocina és una hormona produda pëls núclis supraòptic i paraventricular de l' hipotàlam que és alliberada a la circulació a través de la neurohipófisis.[1]​ Exerceix funcions como neuromodulador en el sistema nerviós central modulat comportaments sociales, sentimentals, patrones sexuals i la conducta parental.
    Oxytocin with labels OxitocinaCPK3D
     
    Les hormones, segregades per les glàndules endocrines, son molt importants pel manteniment del funcionament de l' organisme. Per exemple, els ostoblasts son les cèl·lules encarregades de construïr la matriu òssia (en contraposició als osteoclasts, que la destrueixen), tenen la seua activitat regulada per una hormona que és alliberada per les glàndules paratiroides per a controlar el nivel de calci en els ossos, l' assimilació del qual depèn de la vitamina D i també de la realització d' exercici físic adequat que sotmega als ossos a determinades pressions.

diumenge, 27 de gener del 2019

TIPUS DE CÈL·LULA DEL COS HUMÀ


En el cos humà hi ha de l' ordre d' uns 200 tipus de cèlules diferents. Podem valorar-ne la seua diversitat tan pel número d' unitats, per la seua contribució relativa a la massa corporal, o per la funcionalitat que tenen associada i la seua importància pel sosteniment d' una vida saludable. És a dir, número, massa, volum, forma, complexitat i funcionalitat, seràn característiques pròpies de les cèl·lules humanes.

  • Cèl·lules del mateix tipus poden unir-ser per a formar teixits: muscular, ossi, ... 
  • Varis teixits agrupats formen un òrgan: el múscul.
  • Varis òrgans formen un sistema: el sistema muscular.
  1. Epitelials: Nerea.
  2. Neurones: Anastasia.
  3. Fibroblastos: David.
  4. Adiposits: Eugenia.
  5. Osteoblastos: Zainab.
  6. Glials: Juanba.
  7. Macròfags: Micaela.
  8. Glòbuls blanc (leucocits): Vinnie.
  9. Glòbuls rojos (eritrocits): Carlos.
  10. Gamets (espermatozoides i òvuls): Alba.
  11. Bastons: Bea.
  12. Cons: Andrea.
  13. Hepatocits: Roger.
  14. Basals: Marina.
  15. Odontoblastos: Karen.
  16. Peptídiques. Roger.
  17. Califormes: Axel.
  18. Neumocits: Sergi.
  19. Miocits: Nazari.
  20. Endotelials: Jose.
TREBALL: Escull un tipus de cèl·lula d' entre les 20 anteriors, busca'n una imatge (respectant que es puga utilitzar per drets d' autor), en quin número i proporció existeixen en el cos humà, quina és la seua funció principal (està relacionada amb la seua forma?), si forma part d' algún teixit o òrgan, si sintetitza algún tipus important de proteïna (en cas afirmatiu, quina?) i quin tipus d' aliment controbueix a aportar-li els nutrients a partir dels quals por mantenir-se i regenerar-se per a operar de forma òptima. Data límit d' entrega: dimarts, 12 de febrer a les 8:00 AM.

Per cert, sabies que la majoria de les cèl·lules poden obtenir-se a partir de cèl·lules mare? N' has sentit a parlar? Saps que és un tema de actualitat?

Què és un banc de cèlules mare?
Stem cells diagram

Archivo:Potencia.jpg
Autor: Jucomo

QUINES SÓN LES CÈL·LULES MÉS ABUNDANTS DEL COS HUMÀ?

Figure 2. Résultats de différenciation de cellules souches en une des trois différentes catégories de cellules qui se sous-divisent en types de cellules spécifiques avec des rôles précis7
  • Quàntes cèl·lules hi ha en el cos humà? La resposta no és exacta i varia segons la font consultada. Només podem dir que fins molt recentment no s' han obtingut les primeres estimacions mínimament fiables.
    • 30 bilions.
    • 37 bilions. Però 100 bilions de microbis.
    • 37,2 bilions, segons National Geographic.
      • Què és el microquiremisme?
      • On s' estableixen principalment els microbis i els virus en el cos humà?
  • Quants tipus diversos de cèl·lules hi ha i en quina proporció en el cos humà? Segons el número d' unitats:
    • En la sang (90 %):
      • Sense nucli:
        • Glòbuls rojos: uns 26 bilions (84 %), pesen uns 3 kg.
        • Plaquetes: 4,9 %.
      • Amb nucli:
        • Leucocits
    • En la mèdula òssia: 750.000 milions (2,5 %).
    • En els vasos sanguinis, endotelials vasculars: 600.000 bilions (2,1 %).
    • En el sistema inmunitari, linfocits: 1,5 %.
    • En el fetge, hepatocits: 0,8 %.
    • En el sistema nerviós: 0,6 %.
      • Neurones: uns 85.000 milions.
      • Cèl·lules glials: uns altres 85.000 milions (fins fa molt poc es pensava que n' hia havia unes 10 vegades més que neurones). Són necessàries per a sostenir la xarxa neuronal.
    • La resta en proporció numèrica inferior.
  • Quants tipus diversos de cèl·lules hi ha i en quina proporció en el cos humà? Segons la seua massa en grams (en total representarien 46 kg dels 70 kg d' un individu sà):
    • En els músculs: cèl·lules musculars, 20 kg. 
    • En els depòsits de grassa: adipocits, 13 kg.
    • En el colon: bactèries, 200 g, 38 bilions.

dimecres, 16 de gener del 2019

TERÀPIES COMPLEMENTÀRIES

https://pixabay.com/es/acupuntura-hierbas-alternativa-2308489/

Cada vegada están més presents en les nostres vides certes teràpies que venen acompanyades d' una visió diferent de la salut a la que és més convencional en Occident. Anem a proposar una sèrie de treballs de recerca per a conèixer-les millor i també estudis científic que busquen validar-les o refutar-les. Cada alumne en triarà un que reflectirà en una nova entrada en el seu blog personal.
  1. La Nova Medicina Germánica (NMG). Qui era el Dr. Hammer? Quin fet dramàtic va conduïr-lo a començar a investigar lo que va investigar? Quins estudis va realizar? Quina metodología va seguir? A quines conclusions va arrivar? Anastasia
  2. La Medicina Tradicional China (MTC). Quin és el seu origen? Quins en són els seus principis fonamentals? Com s' aplica? Quins àmbits de la vida relaciona? Com? Quina consideració va tenir després de la revolució de Mao? Com es plantejen els seus estudis en China? Juanba
  3. Acupuntura. En què es basa? Com s' aplica? Quina formació es requereix per a la seua aplicación? Quines malalties poden tractar-se amb ella? Pots mencionar casos en els que ha "funcionat" i altres en els que no. Efecte placebo? Es pot aplicar en animals? Situació actual en l' estat espanyol i comunitari europeu. David
  4. Ayurdeva. La medicina ancestral de la India. Quin és la seua concepció de salut? Quina és la causa de la malaltia segons ella. Origen. Tractaments? Formació requerida. Situació actual en l' estat espanyol i comunitari europeu. Axel
  5. Meditació Trascendental. Què és? Quines tècniques segueixen? Hi ha estudis sobre els seus efectes? Sergi
  6. Alimentació i dejuni. Afecta l' alimentació a la salut? Com? Estudis del biòleg Valter Longo en la Universitat de Los Angeles sobre els efectes del dejuni en pacients de cáncer terminal. Andrea
  7. Flors de Bach. Què són? Qui, quan i com les va "inventar"? Amb quin propòsit? Què el va conduïr a tal búsqueda? Per a què s' apliquen? Mencione'n alguns exemples. Tenen efectes sedundaris? Formació requerida. Situació actual en l' estat espanyol i comunitari europeu. Vinnie.
  8. Homeopatía. Què és? Qui, quan i com la va "inventar"? Amb quin propòsit? Què el va conduïr a tal búsqueda? Arguments a favor i en contra. Té efectes secundaris. Micaela
  9. Ioga. Origen. Què és? Quina n' és la seua visió de la salut i de la malaltia? Què són els xacres? Arguments a favor i en contra. Té efectes secundaris. Alba

GRANS AVANÇOS DE LA MEDICINA

EN LA MEDICINA
El nostre sistema sanitari, el qual depèn del sistema públic de salut, es basa en el desenvolupament de diverses àrees i l' assoliment de determinats descobrirment, fonamentals pel manteniment de la salut i el tractament de la malaltia. Aquestes són les principals fites de la medicina que nodreixen el nostre sistema sanitari actual i sobre cada un dels quals s' assignarà a un alumne de l' assignatura la realització d' un treball de recerca que reflectirà en el seu blog personal:
  1. Teoria dels gèrmens. Robert Koch demostra que certes malalties son originades per microorganismes. Descobreix l' agent patògen de la tuberculosis. Promou el desenvolupament de l' asepsia. Altres fites que van contribuir al combatre les malalties originades per microorganismes van ser la vacunació i el descobriment de la penicilina i altres antibiòtics, així com els antivirals per tractar les malalties infectioses. Qui, quan i com van contribuir a aquestes fites? Explica a grans trets els mecanismes pels que van tenir tanta eficacia. Marina
  2. Utilització de l' anestèsia. Quines van ser les primeres substàncies en ser utilitzades per a reduïr el dolor en les intervencions quirúrgiques? Quan es van començar a aplicar? Com van anar evolucionant fins a les que s' utilitzen actualmente? Quines s' utilitzen actualmente? On es desenvolupen? Molt costen? Tenen efectes secundaris? Hi ha persones que les rebutgen? Per què? Zainab
  3. La farmacología. Què són els fàrmarcs? Quan es van començar a desenvolupar? Quins són els seus diversos àmbits d' aplicació? Quan són útils? Se n' abusa? Indústria farmacéutica. Quants diners mou? Quants n' inverteix en I + D? Quines en són les principals? Qui les financia? Com es gestionen les patents? Controversia entre sostenibilitat i cura. Nazari
  4. Eines per a l' obtenció d' imatges. Descobriment i aplicación mèdica dels rajos X. Què són? Què és un TAC, una ressonància magnética o un PET. Explica en què consisteixen aquestes tècniques i quines principals aplicaciones tenen, especialmente de diagnòstic. Karen
  5. Tranplantaments. Quins en són els més comuns? Des de quants? Quins en són els que més recentment s' ha aconseguit realizar? Donació d' òrgans. Infraestructura en l' estat espanyol i posicionament a nivel mundial. Transfusions de sang. Transpaltament de cèl·lules mare. Què són? En quin punt es trova la seua recerca? Expectatives de futur. Bea
  6. Control de natalitat i reproducció assistida. Mètodes acticonceptius. Abort. Controvèrsia. Reproducció assistida. Quines opcions hi ha? Control i seguiment de l' embaràs. Assistència en el part. Modificació genética en l' embrió. Controversia. Superpoblació. Control de la natalitat. Referències històriques i per zones del món. Eugenia
  7. Desenvolupament de la psiquiatria farmacològica. Neurotransmissors. Què són? Com poden afectar a la salut mental? Com revertir-ne els efectes? Medicació? Terapia de shock? Nerea
  8. Lluita contra les malaties cardíaques. Quines en són les principals causes? Quins els principals avenços per a combatre-les? Quines proves es fan per a detectar-les? Com previndre-les o erradicar-les? Quan s' intervé? Des de quan? Fàrmacs. Transplants. Marcapassos. Carlos
  9. Enginyeria genètica. Possibilitats mediques i farmacològiques. Qüestions ètiques. Expectatives. Actualitat. Jose

dimecres, 2 de gener del 2019

FORMACIÓ DE PROTEÏNES


La missió de l' ADN és la de contindre les instruccions, codificades en porcions del mateix anomenades gens, per a la síntesis de proteïnes, les peces biològiques fonamentals per al manteniment dels teixits i òrgans de tot l' organisme.

A tal propòsit, una còpia parcial de l' ADN és produïda i ix fora del nucli dirigint-se al citoplasma: l' ARN missatger (ARNm), el qual serà llegit i interpretat per ribosomes, on es formaràn determinades proteïnes a partir dels diferents 20 tipus possibles d' aminoàcids

Aminoacidos-tabla

Recordem que l' estructura bàsica d' un aminoàcid és aquesta, en la que només canvia el radical (R) que se li afegeix.
Archivo:Aminoacido.jpg
Ara bé, la diversitat funcional dels 20 tipus d' aminoàcids existents ben pot relacionar-se amb les diverses formes d' agrupar-los segons les seues diverses propietats químiques.

Archivo:Amino Acids Venn Diagram2.png

Molècules d' ARN transferent (ARNt) conduirant els aminoàcids cap al ribosoma en el que es realitzarà la síntesi de proteïnes i proporcionarà aquell que encaixa amb el codi que es va llegint en l' ADN missatger (ARNm).

En l' ARN missatger es llegeixen 3 bases a la vegada, a partir de les quals s' establirà l' aminoàcid que s' ha d' incorporar a la proteïna que s' està sintetitzant, seguint la pauta que es reflexa en el que es coneix com pedra Rosetta de la vida.


Veiem com 3 nucleòtids determinen un aminoàcid, però d' una forma tal que un mateix aminoàcid pot estar codificat per més d' un triplet. És a dir, hi ha més triplets que aminoàcids, motiu pel qual es diu que l' ADN és degenerat.


Els successius aminoàcids es van encadenant per enllaços peptídics conformant la nova proteïna.

Peptide syn

En l' enllaç peptífic s' ajunten dos aminoàcids alliberant-se una molècula d' aigua.

224 Peptide Bond-01

Una vegada s' ha completat la cadena peptídica, aquésta es plega fins a adquirir la forma final de la proteïna fabricada.

REPLICACIÓ D' ADN


En aquest vídeo veiem com les histones són les proteïnes que ajuden a compartar l' ADN. Com a resultat s' obtè una fibra coneguda com cromatina, la qual es plega sobre sí mateixa de nou, donant lloc a les famoses formes dels cromosomes coneguts.

Noves còpies de cada cromosoma es realitzen cada vegada que una cel·lula es divideix per tal de conservar tot el material genètic replicat.

Per a replicar-se, primer l' ADN s' obre, com si es tractara d' una cremallera, gràcies a l' acció d' un enzim anomenat helicasa. Les ADN polimerases són proteïnes que participen en el procés de replicació emparellant desoxirribonucleòtids trifosfat (dNTP) amb els seus desoxirribunucleotids complementaris del motlle d' ADN per l' intermediació de proteïnes d' acció.

El procés es complex, però més enllà de la terminologia dels agents que hi intervene, ens en podem fer una idea de com es dóna en el següent vídeo.


Archivo:DNA replication es.svg

L' EPIGENÈTICA


Està predeterminat el nostre caràcter i les nostres habilitats al 100 % per l' ADN de manera que tot plegat depèn de lo que radica a l' interior de nosaltres mateixos? O lo interior (l' ADN) pot manifestar-se d' una o altra manera de forma condicionada a lo exterior (el medi anmbient en el que vivim, l' estil de vida que seguim, el tipus d' alimentació, etc)?

L' epigenètica es defineix com l' estudi dels mecanismes que regulen l' expressió dels gens sense una modificació en la seqüència d' ADN. Estableix la relació entre els factors genètics i els ambientals que determinen un fenotip (valor concret que adquireix un gen concret)

Epigenetic mechanisms

Els principals agents habilitdors o inhabilitadors dels gens son:
  • la metilació: agregació de grups metil a punts concrets de la cadena.
  • les histones: proteïnes que poden ajudar a compactar o regular un gen.

dimarts, 1 de gener del 2019

DIVERSES TEORIES DE L' EVOLUCIÓ

  1. Quins són els punts principals de la teoria introduida per Lamarck?
  2. Quins són tipus d' ésser que va estudiar principalment Lamarck?
  3. Quin any va publicar la seua obra?
  4. Quines són les diferències principals entre la teoria de l' evolució de Lamarck i la de Darwin?
  5. Què s' entén per adaptació?
  6. Com s' enuncia la selecció natural de Darwin?
  7. Quant temps va passar Darwin donant forma a la seua teoria i acumulant evidències experimentals per a sostenir-la?
  8. Què és la sel·lecció artificial?
  9. Quins són i qué signifiquen els punts principals de la seqüència que sosté la teoria de l' evolució de Darwin?
  10. Qui va dilucidar els patrons bàsics de l' herència?
  11. Què és la síntesis moderna de l' evolució i quines teories sintetitza?
  12. En què fonamenta la síntesi moderna de l' evolució la variabilitat dels individus de les espècies?
Resultado de imagen de lamarck y darwin

DESCOBRIMENT DE L' ADN


El descobriment de la molècula més important de la vida en la Terra s' atribueix a Watson i Crick, si bé se sap que la seua trovalla va ser realment propiciada gràcies a la famosa fotografia 51, obtinguda per Rosalind Franklin, a partir de la qual se'n derivava la seua famosa forma helicoidal.




Però anem per parts:
  • el concepte d' herència existeix des que Gregor Mendel el va introduir com certs aspectes de procedència materna i paterna segueixen pautes de transmissió previsibles (1866, lleis de Mendel - Biologia).
  • l' àcid nucleic o nucleïna va ser descobert per Friedrich Miescher al tractar químicament els nuclis de glòbuls blancs, primer, i els d' esperma de salmó, més endavant. Al tractar aquests nuclis amb una solució salina i després acidificant-los amb àcid clorhídric, HCl (aq), obtenia un precipitat, que mostrava estar compost per carboni, hidrogen, oxigen i una elevada proporció de nitrogen i  fósfor, en una combinació que no es corresponia a cap de les molècules biològiques descobertes fins aquell moment (1869).

  • els cromosomes van ser descoberts per Wather Flemming al observar unes estructures filiformes dins del nucli que es movien durant la divisió cel·lular (1878).
    Flemming1882Tafel1Fig14 Flemming1882Tafel4Fig71-73
        • els gens van ser anomenats com a tals per Wilhelm Johsnnsen en al·lusió als factors hereditaris de Mendel (1900).
        • Phoebus Levene, un metge i bioquímic rus-americà, va estudiar l' estructura i la funció dels àcids nucleics, trovant que aquests estaven formats per (tot i que va pensar erròneament que tots els cromosomes animals eran de ADN mentre que els vegetals ho eren de ARN):

        • Leven va formular la hipòtesis del tetranucleòtid i, tot i treballar sobre l' ADN, a l' igual que Miescher va creure que les molècules més importants per a l' herència eren les proteïnes.
        • les mutacions aleatòries van ser observades quan es tractaven cèl·lules amb rajos X (1927).
        • el metge anglès Frederich Griffith va demostrar que la capacitat patògena d' una bactèria depenia d`un caràcter heredable, el qual estava a la vegada relacionat amb la naturalesa de la seya càpsula (1928).
        • Tatum i Beadle arriven a la conclusió que els gens codifiquen proteïnes (1941).
        • Oswald Avery demostra que la base de l' herència és l' ADN (1944).
        • Erwin Chargaff descobreix que l' ADN té la mateixa quantitat de timina que d' adenina, i la mateixa de guanina que de citosina, pel que les bases han d' estar emparellades (1949).
        • Linus Pauling proposa que moltes molècules orgàniques tenen forma helicoidal (1951).
        • l' estructura en doble hèlix de l' ADN es posa de manifest en la famosa fotografia 51 obtinguda per Rosalind Franklind, colaboradora de Maurice Wilkins, amb una tècnica de difracció de rajos X (1953).
        Experimental setup of Photo 51

        • Watson i Crick publiquen en la revista Nature l' estructura de l' ADN (1953).