DESCOBRIMENT DE L' ADN

El descobriment de la molècula més important de la vida en la Terra s' atribueix a Watson i Crick, si bé se sap que la seua trovalla va ser realment propiciada gràcies a la famosa fotografia 51, obtinguda per Rosalind Franklin, a partir de la qual se'n derivava la seua famosa forma helicoidal.

Però anem per parts:

• el concepte d' herència existeix des que Gregor Mendel el va introduir com certs aspectes de procedència materna i paterna segueixen pautes de transmissió previsibles (1866, lleis de Mendel - Biologia).
• l' àcid nucleic o nucleïna va ser descobert per Friedrich Miescher al tractar químicament els nuclis de glòbuls blancs, primer, i els d' esperma de salmó, més endavant. Al tractar aquests nuclis amb una solució salina i després acidificant-los amb àcid clorhídric, HCl (aq), obtenia un precipitat, que mostrava estar compost per carboni, hidrogen, oxigen i una elevada proporció de nitrogen i  fósfor, en una combinació que no es corresponia a cap de les molècules biològiques descobertes fins aquell moment (1869).

• els cromosomes van ser descoberts per Wather Flemming al observar unes estructures filiformes dins del nucli que es movien durant la divisió cel·lular (1878).

• els gens van ser anomenats com a tals per Wilhelm Johsnnsen en al·lusió als factors hereditaris de Mendel (1900).
• Phoebus Levene, un metge i bioquímic rus-americà, va estudiar l' estructura i la funció dels àcids nucleics, trovant que aquests estaven formats per (tot i que va pensar erròneament que tots els cromosomes animals eran de ADN mentre que els vegetals ho eren de ARN):
• estructures nucleòtides riques en nitrogen: adenina, guanina, timina, citosina, 
• un sucre: desoxirribosa i
• un grup fosfat.



Leven va formular la hipòtesis del tetranucleòtid i, tot i treballar sobre l' ADN, a l' igual que Miescher va creure que les molècules més importants per a l' herència eren les proteïnes.

• les mutacions aleatòries van ser observades quan es tractaven cèl·lules amb rajos X (1927).
• el metge anglès Frederich Griffith va demostrar que la capacitat patògena d' una bactèria depenia d`un caràcter heredable, el qual estava a la vegada relacionat amb la naturalesa de la seya càpsula (1928).
• Tatum i Beadle arriven a la conclusió que els gens codifiquen proteïnes (1941).
• Oswald Avery demostra que la base de l' herència és l' ADN (1944).
• Erwin Chargaff descobreix que l' ADN té la mateixa quantitat de timina que d' adenina, i la mateixa de guanina que de citosina, pel que les bases han d' estar emparellades (1949).
• Linus Pauling proposa que moltes molècules orgàniques tenen forma helicoidal (1951).
• l' estructura en doble hèlix de l' ADN es posa de manifest en la famosa fotografia 51 obtinguda per Rosalind Franklind, colaboradora de Maurice Wilkins, amb una tècnica de difracció de rajos X (1953).

• Watson i Crick publiquen en la revista Nature l' estructura de l' ADN (1953).