TIPUS DE CÈL·LULA DEL COS HUMÀ

En el cos humà hi ha de l' ordre d' uns 200 tipus de cèlules diferents. Podem valorar-ne la seua diversitat tan pel número d' unitats, per la seua contribució relativa a la massa corporal, o per la funcionalitat que tenen associada i la seua importància pel sosteniment d' una vida saludable. És a dir, número, massa, volum, forma, complexitat i funcionalitat, seràn característiques pròpies de les cèl·lules humanes.

Com s' organitzen les cèl·lules per a treballar conjuntament per a sostenir l' organisme viu?

• Cèl·lules del mateix tipus poden unir-ser per a formar teixits: muscular, ossi, ... 
• Varis teixits agrupats formen un òrgan: el múscul.
• Varis òrgans formen un sistema: el sistema muscular.

Quines són les principals cèl·lules humanes i les seues funcions?

1. Epitelials: Nerea.
2. Neurones: Anastasia.
3. Fibroblastos: David.
4. Adiposits: Eugenia.
5. Osteoblastos: Zainab.
6. Glials: Juanba.
7. Macròfags: Micaela.
8. Glòbuls blanc (leucocits): Vinnie.
9. Glòbuls rojos (eritrocits): Carlos.
10. Gamets (espermatozoides i òvuls): Alba.
11. Bastons: Bea.
12. Cons: Andrea.
• Fotoreceptors de l' ull humà: cons i bastons.
• La proteína de la visió.
• Com funciona l' ull?
• Els 3 tipus de cons.
• Opsina. Número d' aminoàcids. Origen.
• Trastorns de la visió: el daltonisme. Distrofies.
• Tractaments. I+D. Teràpia amb cèl·lules mare.
• Aliments per a enfortir la vista.
13. Hepatocits: Roger.
14. Basals: Marina.
15. Odontoblastos: Karen.
16. Peptídiques. Roger.
17. Califormes: Axel.
18. Neumocits: Sergi.
19. Miocits: Nazari.
20. Endotelials: Jose.

TREBALL: Escull un tipus de cèl·lula d' entre les 20 anteriors, busca'n una imatge (respectant que es puga utilitzar per drets d' autor), en quin número i proporció existeixen en el cos humà, quina és la seua funció principal (està relacionada amb la seua forma?), si forma part d' algún teixit o òrgan, si sintetitza algún tipus important de proteïna (en cas afirmatiu, quina?) i quin tipus d' aliment controbueix a aportar-li els nutrients a partir dels quals por mantenir-se i regenerar-se per a operar de forma òptima. Data límit d' entrega: dimarts, 12 de febrer a les 8:00 AM.

Per cert, sabies que la majoria de les cèl·lules poden obtenir-se a partir de cèl·lules mare? N' has sentit a parlar? Saps que és un tema de actualitat?

Què és un banc de cèlules mare?

Autor: Jucomo

QUINES SÓN LES CÈL·LULES MÉS ABUNDANTS DEL COS HUMÀ?

• Quàntes cèl·lules hi ha en el cos humà? La resposta no és exacta i varia segons la font consultada. Només podem dir que fins molt recentment no s' han obtingut les primeres estimacions mínimament fiables.
• 30 bilions.
• 37 bilions. Però 100 bilions de microbis.
• 37,2 bilions, segons National Geographic.
• Què és el microquiremisme?
• On s' estableixen principalment els microbis i els virus en el cos humà?
• Quants tipus diversos de cèl·lules hi ha i en quina proporció en el cos humà? Segons el número d' unitats:
• En la sang (90 %):
• Sense nucli:
• Glòbuls rojos: uns 26 bilions (84 %), pesen uns 3 kg.
• Plaquetes: 4,9 %.
• Amb nucli:
• Leucocits
• En la mèdula òssia: 750.000 milions (2,5 %).
• En els vasos sanguinis, endotelials vasculars: 600.000 bilions (2,1 %).
• En el sistema inmunitari, linfocits: 1,5 %.
• En el fetge, hepatocits: 0,8 %.
• En el sistema nerviós: 0,6 %.
• Neurones: uns 85.000 milions.
• Cèl·lules glials: uns altres 85.000 milions (fins fa molt poc es pensava que n' hia havia unes 10 vegades més que neurones). Són necessàries per a sostenir la xarxa neuronal.
• La resta en proporció numèrica inferior.
• Quants tipus diversos de cèl·lules hi ha i en quina proporció en el cos humà? Segons la seua massa en grams (en total representarien 46 kg dels 70 kg d' un individu sà):
• En els músculs: cèl·lules musculars, 20 kg. 
• En els depòsits de grassa: adipocits, 13 kg.
• En el colon: bactèries, 200 g, 38 bilions.

TERÀPIES COMPLEMENTÀRIES

Cada vegada están més presents en les nostres vides certes teràpies que venen acompanyades d' una visió diferent de la salut a la que és més convencional en Occident. Anem a proposar una sèrie de treballs de recerca per a conèixer-les millor i també estudis científic que busquen validar-les o refutar-les. Cada alumne en triarà un que reflectirà en una nova entrada en el seu blog personal.

1. La Nova Medicina Germánica (NMG). Qui era el Dr. Hammer? Quin fet dramàtic va conduïr-lo a començar a investigar lo que va investigar? Quins estudis va realizar? Quina metodología va seguir? A quines conclusions va arrivar? Anastasia
2. La Medicina Tradicional China (MTC). Quin és el seu origen? Quins en són els seus principis fonamentals? Com s' aplica? Quins àmbits de la vida relaciona? Com? Quina consideració va tenir després de la revolució de Mao? Com es plantejen els seus estudis en China? Juanba
3. Acupuntura. En què es basa? Com s' aplica? Quina formació es requereix per a la seua aplicación? Quines malalties poden tractar-se amb ella? Pots mencionar casos en els que ha "funcionat" i altres en els que no. Efecte placebo? Es pot aplicar en animals? Situació actual en l' estat espanyol i comunitari europeu. David
4. Ayurdeva. La medicina ancestral de la India. Quin és la seua concepció de salut? Quina és la causa de la malaltia segons ella. Origen. Tractaments? Formació requerida. Situació actual en l' estat espanyol i comunitari europeu. Axel
5. Meditació Trascendental. Què és? Quines tècniques segueixen? Hi ha estudis sobre els seus efectes? Sergi
6. Alimentació i dejuni. Afecta l' alimentació a la salut? Com? Estudis del biòleg Valter Longo en la Universitat de Los Angeles sobre els efectes del dejuni en pacients de cáncer terminal. Andrea
7. Flors de Bach. Què són? Qui, quan i com les va "inventar"? Amb quin propòsit? Què el va conduïr a tal búsqueda? Per a què s' apliquen? Mencione'n alguns exemples. Tenen efectes sedundaris? Formació requerida. Situació actual en l' estat espanyol i comunitari europeu. Vinnie.
8. Homeopatía. Què és? Qui, quan i com la va "inventar"? Amb quin propòsit? Què el va conduïr a tal búsqueda? Arguments a favor i en contra. Té efectes secundaris. Micaela
9. Ioga. Origen. Què és? Quina n' és la seua visió de la salut i de la malaltia? Què són els xacres? Arguments a favor i en contra. Té efectes secundaris. Alba

GRANS AVANÇOS DE LA MEDICINA

El nostre sistema sanitari, el qual depèn del sistema públic de salut, es basa en el desenvolupament de diverses àrees i l' assoliment de determinats descobrirment, fonamentals pel manteniment de la salut i el tractament de la malaltia. Aquestes són les principals fites de la medicina que nodreixen el nostre sistema sanitari actual i sobre cada un dels quals s' assignarà a un alumne de l' assignatura la realització d' un treball de recerca que reflectirà en el seu blog personal:

1. Teoria dels gèrmens. Robert Koch demostra que certes malalties son originades per microorganismes. Descobreix l' agent patògen de la tuberculosis. Promou el desenvolupament de l' asepsia. Altres fites que van contribuir al combatre les malalties originades per microorganismes van ser la vacunació i el descobriment de la penicilina i altres antibiòtics, així com els antivirals per tractar les malalties infectioses. Qui, quan i com van contribuir a aquestes fites? Explica a grans trets els mecanismes pels que van tenir tanta eficacia. Marina
2. Utilització de l' anestèsia. Quines van ser les primeres substàncies en ser utilitzades per a reduïr el dolor en les intervencions quirúrgiques? Quan es van començar a aplicar? Com van anar evolucionant fins a les que s' utilitzen actualmente? Quines s' utilitzen actualmente? On es desenvolupen? Molt costen? Tenen efectes secundaris? Hi ha persones que les rebutgen? Per què? Zainab
3. La farmacología. Què són els fàrmarcs? Quan es van començar a desenvolupar? Quins són els seus diversos àmbits d' aplicació? Quan són útils? Se n' abusa? Indústria farmacéutica. Quants diners mou? Quants n' inverteix en I + D? Quines en són les principals? Qui les financia? Com es gestionen les patents? Controversia entre sostenibilitat i cura. Nazari
4. Eines per a l' obtenció d' imatges. Descobriment i aplicación mèdica dels rajos X. Què són? Què és un TAC, una ressonància magnética o un PET. Explica en què consisteixen aquestes tècniques i quines principals aplicaciones tenen, especialmente de diagnòstic. Karen
5. Tranplantaments. Quins en són els més comuns? Des de quants? Quins en són els que més recentment s' ha aconseguit realizar? Donació d' òrgans. Infraestructura en l' estat espanyol i posicionament a nivel mundial. Transfusions de sang. Transpaltament de cèl·lules mare. Què són? En quin punt es trova la seua recerca? Expectatives de futur. Bea
6. Control de natalitat i reproducció assistida. Mètodes acticonceptius. Abort. Controvèrsia. Reproducció assistida. Quines opcions hi ha? Control i seguiment de l' embaràs. Assistència en el part. Modificació genética en l' embrió. Controversia. Superpoblació. Control de la natalitat. Referències històriques i per zones del món. Eugenia
7. Desenvolupament de la psiquiatria farmacològica. Neurotransmissors. Què són? Com poden afectar a la salut mental? Com revertir-ne els efectes? Medicació? Terapia de shock? Nerea
8. Lluita contra les malaties cardíaques. Quines en són les principals causes? Quins els principals avenços per a combatre-les? Quines proves es fan per a detectar-les? Com previndre-les o erradicar-les? Quan s' intervé? Des de quan? Fàrmacs. Transplants. Marcapassos. Carlos
9. Enginyeria genètica. Possibilitats mediques i farmacològiques. Qüestions ètiques. Expectatives. Actualitat. Jose

FORMACIÓ DE PROTEÏNES

La missió de l' ADN és la de contindre les instruccions, codificades en porcions del mateix anomenades gens, per a la síntesis de proteïnes, les peces biològiques fonamentals per al manteniment dels teixits i òrgans de tot l' organisme.

A tal propòsit, una còpia parcial de l' ADN és produïda i ix fora del nucli dirigint-se al citoplasma: l' ARN missatger (ARNm), el qual serà llegit i interpretat per ribosomes, on es formaràn determinades proteïnes a partir dels diferents 20 tipus possibles d' aminoàcids. 

Recordem que l' estructura bàsica d' un aminoàcid és aquesta, en la que només canvia el radical (R) que se li afegeix.

Ara bé, la diversitat funcional dels 20 tipus d' aminoàcids existents ben pot relacionar-se amb les diverses formes d' agrupar-los segons les seues diverses propietats químiques.

Molècules d' ARN transferent (ARNt) conduirant els aminoàcids cap al ribosoma en el que es realitzarà la síntesi de proteïnes i proporcionarà aquell que encaixa amb el codi que es va llegint en l' ADN missatger (ARNm).

En l' ARN missatger es llegeixen 3 bases a la vegada, a partir de les quals s' establirà l' aminoàcid que s' ha d' incorporar a la proteïna que s' està sintetitzant, seguint la pauta que es reflexa en el que es coneix com pedra Rosetta de la vida.

Veiem com 3 nucleòtids determinen un aminoàcid, però d' una forma tal que un mateix aminoàcid pot estar codificat per més d' un triplet. És a dir, hi ha més triplets que aminoàcids, motiu pel qual es diu que l' ADN és degenerat.

Els successius aminoàcids es van encadenant per enllaços peptídics conformant la nova proteïna.

En l' enllaç peptífic s' ajunten dos aminoàcids alliberant-se una molècula d' aigua.

Una vegada s' ha completat la cadena peptídica, aquésta es plega fins a adquirir la forma final de la proteïna fabricada.

REPLICACIÓ D' ADN

En aquest vídeo veiem com les histones són les proteïnes que ajuden a compartar l' ADN. Com a resultat s' obtè una fibra coneguda com cromatina, la qual es plega sobre sí mateixa de nou, donant lloc a les famoses formes dels cromosomes coneguts.

Noves còpies de cada cromosoma es realitzen cada vegada que una cel·lula es divideix per tal de conservar tot el material genètic replicat.

Per a replicar-se, primer l' ADN s' obre, com si es tractara d' una cremallera, gràcies a l' acció d' un enzim anomenat helicasa. Les ADN polimerases són proteïnes que participen en el procés de replicació emparellant desoxirribonucleòtids trifosfat (dNTP) amb els seus desoxirribunucleotids complementaris del motlle d' ADN per l' intermediació de proteïnes d' acció.

El procés es complex, però més enllà de la terminologia dels agents que hi intervene, ens en podem fer una idea de com es dóna en el següent vídeo.

L' EPIGENÈTICA

Està predeterminat el nostre caràcter i les nostres habilitats al 100 % per l' ADN de manera que tot plegat depèn de lo que radica a l' interior de nosaltres mateixos? O lo interior (l' ADN) pot manifestar-se d' una o altra manera de forma condicionada a lo exterior (el medi anmbient en el que vivim, l' estil de vida que seguim, el tipus d' alimentació, etc)?

L' epigenètica es defineix com l' estudi dels mecanismes que regulen l' expressió dels gens sense una modificació en la seqüència d' ADN. Estableix la relació entre els factors genètics i els ambientals que determinen un fenotip (valor concret que adquireix un gen concret)

Els principals agents habilitdors o inhabilitadors dels gens son:

• la metilació: agregació de grups metil a punts concrets de la cadena.
• les histones: proteïnes que poden ajudar a compactar o regular un gen.

DIVERSES TEORIES DE L' EVOLUCIÓ

1. Quins són els punts principals de la teoria introduida per Lamarck?
2. Quins són tipus d' ésser que va estudiar principalment Lamarck?
3. Quin any va publicar la seua obra?
4. Quines són les diferències principals entre la teoria de l' evolució de Lamarck i la de Darwin?
5. Què s' entén per adaptació?
6. Com s' enuncia la selecció natural de Darwin?
7. Quant temps va passar Darwin donant forma a la seua teoria i acumulant evidències experimentals per a sostenir-la?
8. Què és la sel·lecció artificial?
9. Quins són i qué signifiquen els punts principals de la seqüència que sosté la teoria de l' evolució de Darwin?
10. Qui va dilucidar els patrons bàsics de l' herència?
11. Què és la síntesis moderna de l' evolució i quines teories sintetitza?
12. En què fonamenta la síntesi moderna de l' evolució la variabilitat dels individus de les espècies?

DESCOBRIMENT DE L' ADN

El descobriment de la molècula més important de la vida en la Terra s' atribueix a Watson i Crick, si bé se sap que la seua trovalla va ser realment propiciada gràcies a la famosa fotografia 51, obtinguda per Rosalind Franklin, a partir de la qual se'n derivava la seua famosa forma helicoidal.

Però anem per parts:

• el concepte d' herència existeix des que Gregor Mendel el va introduir com certs aspectes de procedència materna i paterna segueixen pautes de transmissió previsibles (1866, lleis de Mendel - Biologia).
• l' àcid nucleic o nucleïna va ser descobert per Friedrich Miescher al tractar químicament els nuclis de glòbuls blancs, primer, i els d' esperma de salmó, més endavant. Al tractar aquests nuclis amb una solució salina i després acidificant-los amb àcid clorhídric, HCl (aq), obtenia un precipitat, que mostrava estar compost per carboni, hidrogen, oxigen i una elevada proporció de nitrogen i  fósfor, en una combinació que no es corresponia a cap de les molècules biològiques descobertes fins aquell moment (1869).

• els cromosomes van ser descoberts per Wather Flemming al observar unes estructures filiformes dins del nucli que es movien durant la divisió cel·lular (1878).

• els gens van ser anomenats com a tals per Wilhelm Johsnnsen en al·lusió als factors hereditaris de Mendel (1900).
• Phoebus Levene, un metge i bioquímic rus-americà, va estudiar l' estructura i la funció dels àcids nucleics, trovant que aquests estaven formats per (tot i que va pensar erròneament que tots els cromosomes animals eran de ADN mentre que els vegetals ho eren de ARN):
• estructures nucleòtides riques en nitrogen: adenina, guanina, timina, citosina, 
• un sucre: desoxirribosa i
• un grup fosfat.



Leven va formular la hipòtesis del tetranucleòtid i, tot i treballar sobre l' ADN, a l' igual que Miescher va creure que les molècules més importants per a l' herència eren les proteïnes.

• les mutacions aleatòries van ser observades quan es tractaven cèl·lules amb rajos X (1927).
• el metge anglès Frederich Griffith va demostrar que la capacitat patògena d' una bactèria depenia d`un caràcter heredable, el qual estava a la vegada relacionat amb la naturalesa de la seya càpsula (1928).
• Tatum i Beadle arriven a la conclusió que els gens codifiquen proteïnes (1941).
• Oswald Avery demostra que la base de l' herència és l' ADN (1944).
• Erwin Chargaff descobreix que l' ADN té la mateixa quantitat de timina que d' adenina, i la mateixa de guanina que de citosina, pel que les bases han d' estar emparellades (1949).
• Linus Pauling proposa que moltes molècules orgàniques tenen forma helicoidal (1951).
• l' estructura en doble hèlix de l' ADN es posa de manifest en la famosa fotografia 51 obtinguda per Rosalind Franklind, colaboradora de Maurice Wilkins, amb una tècnica de difracció de rajos X (1953).

• Watson i Crick publiquen en la revista Nature l' estructura de l' ADN (1953).