En aquest vídeo veiem bàsicament que:
- L' evolució de les cadenes inicialment aleatòries d' ARN es va produïr per una combinació de competició i cooperació.
- Les cadenes d' ARN es podien replicar en un medi ric en nucleòtids quan la temperatura era baixa, dissociant-se la cadena invertida al augmentar la temperatura.
- Cada dos cicles es eté una còpia de la cadena original.
- Ocasionalment en la cadena es pot produïr una mutació.
- En un medi fred sense suficients nucleòtids les cadenes en doblaran per a aparellar-se en els extrems amb sí mateixes. Així es formen ribosomes: cadenes diferenciades d' ARN parcialmente plegades sobre sí mateixes capaces de provocar reacciones químiques concretes, com ara la producció de mol·lècules. La seua funció (trencar o unir mol·lècules, per exemple) está determinada per la seua forma. I la seua forma està determinada per la seua seqüència. La mutació pot, per tant, canviar la forma i, conseqüentment, la seua funció. Poden:
- Si una ribosoma aprenguera a fabricar nucleòtids, s' envoltaria d' una major quantitat i tindria més possibilitats de augmentar la seua població. En condiciones de laboratori s' ha pogut confirmar aquesta possibilitat al comprovar que:
- algunes cadenes aleatòries d' ARN eren capaces de crear nucleòtids, tot i resultar inicialment poc eficient.
- després de 10 rondes de mutaciones augmentava enormement la seua eficiència i grau d' evolució, desenvolupant habilitats semblants a les de les mol·lècules de la vida, poden participar en la seua pròpia supervivència.
La pregunta és com poden haver-se donat aquests passos sense l' ajuda d' enzims o condicions controlades favorables de laboratori.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada